Coober Pedy, territori de frontera

AMBIENT DE WESTERN ENMIG DEL DESERT AUSTRALIÀ

Un poble amb tombes com aquesta al seu cementiri no pot ser un poble normal.

I és cert; a Coober Pedy costa molt trobar un sol metre quadrat de normalitat.

Aquesta població singular es troba situada al nord de l’estat de South Australia, a peu de la Stuart Highway, la carretera que travessa Austràlia de nord a sud, ben bé pel seu centre. Enmig de la buidor gairebé absoluta del desert australià, es reconeix la seva proximitat per l’acumulació creixent de monticles de sorra a les planúries que voregen la carretera, fruit de l’activitat minera que dóna sentit i raó d’existir a l’assentament.

L’origen de Coober Pedy (de kupa piti en llengua aborigen, literalment home blanc en un forat) cal anar a buscar-lo a les primeries del segle XX, quan un grup de pioners aguerrits com els d’abans, pensant que potser hi trobarien or, a la zona, s’hi van aventurar, amb una mà al davant i l’altra al darrere. Després de sobreviure a les primeres prospeccions, no van trigar a descobrir que s’havien equivocat: no hi havia or allí, sinó quantitats ingents d’òpal.

Avui en dia el 95% de la producció mundial d’òpal prové de Coober Pedy. Tot i així, costa imaginar com un poble que fa aquest aspecte pot trobar-se al darrere del 95% de la producció mundial d’alguna cosa, sigui el que sigui…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A Coober Pedy no només hi ha òpal, malgrat tot. De fet, a mi, l’òpal me la sua, i, a pesar d’això, vaig trobar-hi un munt d’altres coses interessants. D’entrada, el seu aspecte d’assentament cowboy deixat de la mà de Déu, amb els seus carrers polsegosos fustigats pel vent de manera constant; els edificis de fusta tipus saloon; els cartells que condueixen a llocs desolats o que anuncien la llei seca; les carcasses de vehicles i màquines velles abandonades, rovellant-se a qualsevol lloc, sense ordre ni concert…

Més esquelets de metall

Zona de bosses de paper encobridores

Cadàvers de carretera acumulant-se en un descampat

“Pols ets i en pols et convertiràs…”

Aquesta nit… espectacle de can-can!

Indicacions indispensables… en un poble de quatre carrers

Espectre de maquinària minera abandonada

El tret distintiu de la localitat, no obstant tot l’anterior, resideix en el fet que el 50% de la seva població viu sota terra, en cases excavades a la roca dels turons que s’escampen per la zona. De manera similar, una gran part dels hotels, bars i restaurants són subterranis, i han estat construïts aprofitant galeries de mines antigues, amb la intenció  de resguardar locals i visitants de la cremor del sol, la pols i l’assetjament continu de les mosques, que a les zones àrides d’Austràlia són pesades fins a extrems difícils de suportar.

Entre totes les construccions subterrànies, però, cal destacar el cas de les esglésies —n’hi ha tres o quatre sempre obertes al públic, repartides pel poble—, que si bé, en el cas de Coober Pedy, es troben més a prop de l’Infern que no pas del Cel, proporcionen un espai de protecció i tranquil·litat espiritual al viatger que difícilment s’experimenta a altres llocs.

Benvinguts a “l’Església Catacomba”, que sona com a títol de peli de Tim Burton…

Monumental façana exterior d’una església subterrània

La porta de la Casa de Crist o l’entrada a l’Avern?

Interior cavernós d’una església subterrània; per descomptat, excavada en forma de creu

Així que ja ho sabeu, forasters… si algun dia passeu per Coober Pedy, abans d’enfrontar-vos al cacic local en un duel a mort a la sortida del sol, potser us convindria arrossegar-vos sota terra i passar abans pel confessionari, que s’hi està fresquet.

AMÉN